Visita del Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz mostrant el seu suport a Sebastià Domènech

20150520_142251

Avui el Ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz ha visitat la nostra ciutat, mostrant el seu suport al candidat Sebastià Domènech per a les eleccions del 24 de maig. Al migdia, el Ministre de l’Interior ha mantingut un dinar amb el candidat, membres de la llista i empresaris locals.

20150520_143237

 

Sebastià Domènech ha destacat al Ministre, durant el dinar, que com ja coneix a Reus hi conviuen persones de costums molt diverses a causa de la seva procedència cultural per això “mantenim un marc normatiu, l’ordenança de civisme, sota el qual tots complim unes normes de convivència que facin de Reus una ciutat cívica i segura per viure. L’objectiu és facilitar un instrument conjunt perquè tots assumim determinats deures convivencials”.

En aquest sentit, Domènech ha remarcat al Ministre Jorge Fernández Díaz i als més de 80 assistents al dinar d’avui, que des “del Partit Popular continuarem amb la gestió de la immigració perquè aquesta sigui legal, ordenada i integrada basant-nos en l’estricte compliment de la normativa vigent en relació a la immigració tant en el drets com en els deures inherents a qualsevol ciutadà; el control per part dels serveis municipals de l’estricte compliment dels requisits legals per a l’obtenció de llicències per a l’obertura tant de locutoris com de centres de culte o mesquites i un control municipal a través dels sistemes d’empadronament dels residents reals en els denominats “pisos pastera””.

IMG-20150520-WA0002

Al mateix temps, Sebastià Domènech ha insistit que “el Partit Popular de Reus s’oposarà a l’obertura de qualsevol altra mesquita al nostre municipi, mentre no quedi clara l’activitat de l’actual i crearem un protocol de mesures de seguretat per a la tranquil·litat de la població. En cap cas, ha destacat Domènech, “acceptarem ingerències, imposicions o conductes de cultures retrogrades que siguin contràries a la nostra forma de vida i a la dignitat de les persones”. Des del Partit Popular, “treballarem per la plena integració de tots els nous vinguts sigui quin sigui el seu origen”.

Acabat el dinar, durant les postres i el cafè, el Ministre Jorge Fernández Díaz ha atès diverses preguntes dels assistents.

20150520_172948

A continuació, el Ministre i el candidat del PP Reus s’han traslladat al barri Pau Casals, amb molt població immigrant, per atendre als mitjans de comunicació locals i nacionals.

Conferència Sebastià Domènech a Eix2015

 

10985386_568662039942980_799619663355574140_n

Sebastià Domènech, candidat a l’ Alcaldia del Partit Popular de Reus, ha iniciat el seu discurs a la Cambra de Comerç de la ciutat, en el marc de l’ Eix 2015, fent un repàs de les àrees que han estat sota la responsabilitat del Partit Popular durant els tres anys i mig que ha estat al govern.

Ha destacat que a tots els seus regidors se’ls reconeix eficiència i que s’ha dut a terme una bona gestió de les regidories encomanades. S’ha treballat principalment en àrees com la de promoció econòmica caracteritzant-se en la austeritat i en l’ eficàcia revitalitzant el turisme i desenvolupant el comerç de proximitat així com els nostres mercats. Així mateix ha emfatitzat els grans esforços fets per tenir una ciutat més neta i més segura des de les àrees de medi ambient i seguretat ciutadana. També ha ressaltat que els regidors del PP han estat claus per ha realitzar una transició ordenada en models com el d’ INNOVA cap a altres sistemes molt més redimensionats i gestionables.

Domènech ha destacat la seva gestió com a President d’ Aigües de Reus que ha estat molt important i profitosa pels reusencs en quant a la fusió de les tres empreses que fins el moment conformaven el grup Aigües. Així com la creació d’un fons social dotat amb 100.000€.

Sebastià Domènech vol reeditar el llaços de complicitat amb tot el teixit social interessat a revitalitzar el millor de Reus. El candidat a l’Alcaldia del Partit Popular ha ressaltat que la reducció del deute municipal a nivells raonables és la manifestació més generosa que pot tenir una Administració Pública en vers als seus ciutadans. El cap de llista popular proposa per reduir la despesa del consistori, entre altres qüestions, que els regidors no cobrin sous i la reducció en un 50% dels càrrecs de confiança alliberant així 600.000€ destinant-los a plans d’ ocupació.

Proposa també invertir en innovació donant suport a l’emprenedor local , agrupant una macro àrea de promoció Econòmica – Ocupació i Turisme, ja que la millor política social pels populars és la creació de llocs de treball.

Entre les mesures que proposa es troba la d’incentivar a nous emprenedors mitjançant la bonificació de la càrrega fiscal com les taxes d’ escombraries, IBI’s… i subvencionant el lloguer per a usos comercials.

Domènech vol concentrar-se en l’excel·lència de la ciutat de Reus i no augmentar la seva dimensió ja que la ciutat deu més de 300 milions d’euros i cal deure’n almenys la meitat.

En relació amb Urbanisme proposa que aquest es caracteritzi per la seva proximitat, apropant totes les millores urbanes a tots els barris de Reus per igual per articular així una relació física més fluida i fer així dels barris el centre de Reus.

Destaca també un pla de recuperació público-privada anomenat: ‘Reus Rehabilita’ per tal de destinar tots els recursos possibles a la rehabilitació del centre de Reus, així com millorar els accessos a la ciutat i per integrar els barris. Domènech fa esment de la creació del Regidor de Barri per tal de que les problemàtiques dels barris es vehiculin mitjançant aquesta figura.

Implantar definitivament la policia de barri i millora de l’eficàcia de la resposta amb l’ acció coordinada de les operacions de Guàrdia Urbana, Protecció Civil i Bombers.

En relació amb l’ immigració, Domènech ressalta que “hem d’ aconseguir una immigració legal, ordenada i en la mesura del possible integrada. Sota el control de la legalitat en origen com ho és l’ estricte compliment normatiu en el funcionament de locutoris, empadronament i centres de culte”. En relació a aquests últims, Domènech ressalta que no vol una segona mesquita mentre la primera no surti dels llistats de risc jihadista del Ministeri de l’ Interior.

Ha ressaltat també projectes en matèria de família destacant que “és el nucli central de la nostra societat i pel que fa a la gent gran ha de ser la nostra preocupació la creació de noves places residencials i més programes de salut, manteniment i voluntariat actiu per vetllar pel seu benestar”.

En relació a l’àrea d’ esports de la qual Domènech ha estat regidor fins al novembre del 2014 ha destacat que vol ampliar les instal·lacions i vol desenvolupar un Annex a l’ estadi municipal amb interessos privats.

Dolors Compte: “Malgrat la retallada de la Generalitat, des de l’ajuntament de Reus seguim apostant pels Plans Comunitaris”

Dolors Compte, regidora de Convivència i Immigració de Reus: “malgrat la retallada de la Generalitat en els Plans Comunitaris de Reus,  des de l’Ajuntament hem optimitzat al màxim els recursos tècnics i humans per tal d’oferir els mateixos serveis, programes i activitats de desenvolupament comunitari i per que la manca de recursos no es traduís en una manca de serveis i d’actuacions als dos barris on desenvolupem els Plans Comunitaris, Sant Josep Obrer i Gaudí”.

Notícia publicada al Diari Més Reus de 10 de febrer de 2014

Notícia publicada al Diari Més Reus de 10 de febrer de 2014

La campanya de foment del civisme “Reus Conviu” continua amb noves accions a la ciutat

La regidoria de Convivència i Immigració ha iniciat una nova fase de la campanya de promoció del civisme, «Reus Conviu», amb l’objectiu d’involucrar-hi el sector de la restauració. Aquesta setmana s’han distribuït 3.000 posagots a cafeteries, bars i restaurants de la ciutat, amb consells que promouen la convivència i el bon veïnatge a la ciutat per tal de conscienciar la ciutadania.

Per tal que aquesta actuació de sensibilització arribi al màxim nombre de persones possible, el disseny és molt gràfic, amb dibuixos en format de còmic. El protagonista dels posagots és un ninot que molesta als altres amb les seves accions. D’aquesta manera, es poden entendre les actituds incíviques i els consells per evitar-les sense necessitat de llegir.

Segons la regidora de Convivència i Immigració, Dolors Compte “aquesta actuació té com a objectiu el foment del civisme. És a dir, recordar, en un espai com és un local de restauració, en què la gent acostuma a estar relaxada i pot estar més receptiva, que cal que hi hagi un respecte mutu entre tots, i per tant una bona convivència”.

La regidora de Convivència i Immigració va donar el tret de sortida a aquesta actuació, el dissabte, 23 de novembre, al local de restauració “Lo més bo de los Barjas”, ubicat al Mas Abelló.

La regidora de Convivència i Immigració de Reus, Dolors Compte, durant la presentació de la campanya

La regidora de Convivència i Immigració de Reus, Dolors Compte, durant la presentació de la campanya

Els vuits consells dels posagots

  • «Eviteu embrutar l’espai públic» 
  • «Eviteu els sorolls i molèsties innecessàries al veïnat» 
  • «Recolliu els excrements de les mascotes i eviteu alimentar els animals del carrer» 
  • «Utilitzeu el mobiliari urbà només per als usos apropiats» 
  • «Dipositeu els residus en les papereres o contenidors adequats» 
  • «Respecteu els parcs i els jardins» 
  • «Eviteu espolsar o estendre roba als espais públics o comunitaris» 
  • «Eviteu obstaculitzar l’espai públic»

La campanya «Reus conviu»
És una campanya, de caràcter preventiu, per promoure la convivència i la cohesió social a Reus, que fins ara ha comptat amb la col·laboració del Ministerio de Empleo y Seguridad Social a través d’una subvenció del Fons Europeu per a la Integració.

A la ciutat conviuen persones amb costums molt diversos, tant pel seu origen com per la seva cultura, formació, edat, etc, que comparteixin cada dia l’espai públic. Per això, la campanya vol ser una eina efectiva per fer front a les situacions i circumstàncies que poden afectar o alterar la convivència. L’objectiu és facilitar una resposta equilibrada, basada en la necessitat que tothom assumeixi determinats deures de convivència i de manteniment de l’espai públic en condicions adequades.

Es tracta d’una campanya de sensibilització i pedagogia que se suma a l’atenció específica i personalitzada i a la potestat sancionadora de l’Ajuntament per fer front a les actituds incíviques.

Dolors Compte: “la població estrangera que viu i treballa a Reus ha de tenir els mateixos drets però també les mateixes obligacions que les persones d’aquí”

La Comissió especial per al tractament de polítiques d’immigració s’ha reunit aquesta setmana per tal d’analitzar les dades sobre la situació actual de la immigració a la ciutat en relació al padró, la situació laboral i l’escolarització, així com del Servei d’Atenció a l’Immigrant.

Reus compta amb una població de 106.859 persones, segons dades del padró de principis de juliol. La població estrangera de Reus suposa un 18% del total, amb 19.250 persones.

Respecte les dades que es van tractar en la darrera comissió, celebrada fa un any, la població estrangera ha disminuït de manera important. En el seu conjunt, la població de Reus ha disminuït en 1.225 persones. Aquest descens és conseqüència de la disminució de la població estrangera en 1.582 persones —que suposa una reducció del 7,6%—, mentre que la població de nacionalitat espanyola ha augmentat en 357 persones.

Des de 2009, la població estrangera a Reus ha disminuït un 13%.

Dolors Compte, regidora de Convivència i Immigració, afirma que: “Des de la regidoria de Convivència i Immigració continuem treballant perque la població extrangera que viu i treballa a Reus tingui els mateixos drets però també les mateixes obligacions que les persones autòctones. Les tasques de mediació i d’integració que realitzem des de l’Ajuntament van en la línia que les persones de fora que viuen a la ciutat, s’integrin a les dinàmiques i costums d’aquí i tots plegats poguem conviure cívicament i amb bona entesa”.

Dolors Compte, regidora de convivència i immigració de Reus

Dolors Compte, regidora de convivència i immigració de Reus

Atur
Pel que fa a l’atur registrat al mes d’agost, a la ciutat hi ha 9.857 persones en situació d’atur, de les quals 2.436 (el 24,7%) són estrangers. Per àmbits geogràfics, els col·lectius amb més atur són d’orígen espanyol, seguits dels del Magreb, de la resta d’Europa, d’Amèrica Llatina, de la resta d’Àfrica i d’Àsia.

Escolarització
En relació a l’escolarització, la població estrangera representa el 22% de tot l’alumnat de primària de la ciutat i el 21% de la població de secundària. Pel que fa a primària, els alumnes estrangers suposen el 29% del total d’alumnes dels centres públics i l’10% dels de la concertada. Mentre que, pel que fa a secundària, els alumnes estrangers suposen el 28% del total d’alumnes dels centres públics i el 9% de la concertada.

Els nous requisits fixats en les bases de la convocatòria i la nova realitat econòmica han fet variar la distribució de les beques de menjador escolar en els darrers cursos. Així, la població d’origen espanyol suposava el 80% dels beneficiaris el curs 2010-2011; el 83%, el curs 2011-12; i ara, el 79% el curs 2012-2013.

Informes adequació familiar
Pel que fa als informes d’adequació d’habitatge, aquest 2013 s’han realitzat 90 informes per reagrupament familiar (que afecten a 134 persones), quan l’any 2012 se’n van realitzar 103 (que van afectar a 152 persones). Les dades de 2012 són una extrapolació a 12 mesos tenint en compte les dades dels primer 6 mesos de l’any.

Servei d’Atenció a l’Immigrant 
El SAI és un servei municipal, que existeix des de l’any 2002, i que ofereix suport en temes d’assessorament i orientació en matèria de legislació d’estrangeria. Aquest servei el presta l’Ajuntament amb la col·laboració de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Reus des de l’any 2009.

L’any 2012 s’han atès 2.912 consultes, el que representa una mitjana d’unes 242 consultes mensuals.

Els principals motius de les demandes del servei, per aquest ordre són: autoritzacions de residència 1.896 consultes, arrelament social 512 consultes, nacionalitzacions 232, reagrupament familiar 190, consultes laborals 69, i retorn voluntari 13.

Alicia Alegret: “El nou model de proximitat policial de Reus es tradueix en més agents a peu de carrer”

Entrevista a la primera tient d’alcalde i regidora de Seguretat de Reus, Alicia Alegret,  del diari digital www.reusdigital.cat.

15 de Juliol de 2013, per Enrique Canovaca

La primera tinent d’alcalde i regidora de Seguretat, Alícia Alegret, defensa la necessitat de prohibir el burca tant en espais municipals com públics per una “qüestió simbòlica”, més que sancionadora, i subratlla amb claredat que no vol dones amb aquest vestimenta a la ciutat. Alegret avança algunes qüestions de la nova ordenança de civisme, basada en una tolerància zero amb els actes incívics i l’enduriment de les sancions, i defensa que Reus “és una ciutat segura”, malgrat els episodis d’inseguretat que s’han registrat darrerament. La regidora popular, a més, respon a les crítiques llançades pels organitzadors de Barraques en relació a l’aforament i el pla d’autoprotecció.

reusdigital.cat Reus Diari Digital entrevista alícia alegret Alícia Alegret, amb el carrer Major de fons

Darrerament, s’han produït nombrosos incidents relacionats amb la seguretat. Considera que Reus, i especialment els barris, és una ciutat segura?

Reus és una ciutat segura i així ens ho diuen les dades. Els fets delictius van disminuir un 3% durant 2012 en relació a l’any anterior. Sí que és veritat que hi ha fets concrets, que són mediàtics i generen alarma social, però afortunadament, per la col·laboració, investigació i mediació de Guàrdia Urbana i Mossos, molts d’aquests fets s’han resolt. Hi ha persones detingudes o imputades. La sensació de seguretat va en augment i és el missatge que s’ha de donar, més enllà de l’impacte mediàtic. És evident que només que hi hagi una estrebada, robatori o intent de furt hem d’extremar les precaucions, però no tenim uns nivells de seguret pitjors que la ciutat de l’entorn. En canvi, Reus sempre està en l’ull de l’huracà. 

Sembla que hi hagi més robatoris amb violència al carrer. Quines són les dades més recents al respecte?

L’any passat hi van haver un 29% menys de robatoris en interior de vehicles, un 5% menys de robatoris amb força a domicilis, un 17,7% menys de robatoris amb violència al carrer i un 17,5% menys de robatoris amb força en establiments. No sé si això ho comentaves pel cas del barri Fortuny i l’alarma social que es va generar. Moltes de les persones que sortien parlant les havien atracat fa un any i mig, i a més, molts dels autors ja estan detinguts. Cada vegada que es detecta, a través de la col·laboració ciutadana o la investigació policial, que hi ha una zona calenta a la ciutat, es fa un dispositiu específic. En seguretat ciutadana, no hem de generar alarmismes, sinó ser prudents i realistes sobre quan hi pot haver un focus de problemes. Alguns tenen la tendència de mediatitzar-ho tot, fent circular els casos per les xarxes socials i desvirtuant el missatge que s’ha de donar. Reus és una ciutat segura.

Precisament, en el barri Fortuny s’ha posat en marxa una iniciativa perquè la gent gran pugui sortir de casa sense por a patir un robatori. Com la valora?

És una proposta que surt d’un col·lectiu concret que no és de tot el barri, no el representa. Hem de ser prudents. Fer tasca policial sense tenir formació és un risc i dir, públicament, que la gent d’un barri concret ha d’anar acompanyada i protegida per altres persones, és generar alarmisme. Estem donant una imatge que a Reus no és pot passejar pel carrer i això és mentida. No sé a qui li interessa generar aquesta sensació d’inseguretat i de por, hauríem de fer un exercici de responsabilitat. Hi ha un contacte directe amb les entitats veïnals, comercials i ciutadanes, a través d’uns canals directes amb Guàrdia Urbana i Mossos que funcionen. Donem una imatge que no s’adequa a la realitat, i més, en un barri que ha millorat moltíssim en convivència i seguretat, malgrat episodis concrets d’ocupació de pisos il·legals o batudes per tràfic de drogues. No crec que aquesta iniciativa sigui positiva ni per la gent que ho fa ni per la imatge de Reus.

Parli’ns de la nova ordenança de civisme. Hi haurà un enduriment de les multes?

Fins ara no existia una ordenança de civisme, sinó una de via pública. Ara adeqüem el que hi havia en aquesta a la realitat actual, sota la premissa de tolerància zero amb l’incivisme. A la nova ordenança hi hauran sancions que fins ara no es preveien, pot ser s’enduriran algunes. L’incivisme costa molt a les arques públiques i hem de donar un missatge que la ciutat és de tots. L’ordenança regularà això i entrarà en accions concretes de zones on hi ha problemes de convivència per sorolls, pintades o miccions a la via pública. Ara mateix ja hi ha sancions per aquests comportaments, però amb l’ordenança quedarà més clar què es pot fer i què no.

Ha parlat de noves sancions. Quines serien?

S’està revistant la normativa existent i si s’ha de penar alguna cosa més ho inclourem. És una ordenança que estan treballant els tècnics, amb una directriu política de tolerància zero. Quan la presentem ja direm si hi ha més o menys sancions. De totes formes, la seva finalitat no és només sancionadora, sinó pedagògica, perquè s’entengui que això no es pot fer.

Quin és el calendari per aprovar l’ordenança?

Ens agradaria iniciar els tràmits per l’inici del nou curs escolar, al setembre o l’octubre. El text haurà de passar per comissió i els grups municipals, s’aprovarà provisionalment i es donarà un termini per fer al·legacions. Si tot va bé, calculem que l’ordenança s’aprovarà definitivament cap a finals d’any.

La prohibició del burca dins d’espais municipals i públics també s’inclourà dins d’aquesta normativa?

Volíem incloure-la fins que el TSCJ i el Suprem van emetre la sentència relativa a Lleida. Ara estem a l’espera que la Generalitat faci el pas de prohibir el burca als espais públics per motius de seguretat. Aquesta setmana el ple del Parlament votarà una moció en aquest sentit. Veurem si amb la regulació autonòmica ja hi ha prou o hem de fer una municipal, tenint en compte que a alguns ajuntaments els hi ha tirat enrere aquesta mesura. Des d’un punt de vista ideològic, pensem que el burca ha d’estar prohibit als espais municipals i públics per una qüestió d’ordre, però també de llibertat de les dones. A casa nostra, les fèmines no anem tapades, per tant, els que vinguin han de saber que aquí no es pot obligar a ningú a anar amb la cara tapada.

Ja hi ha un decret que prohibeix vestir el burca dins espais municipals. Durant aquests dos anys i mig s’ha posat alguna multa?

No s’ha posat cap multa. Però el decret actual no diu exactament anar amb burca, sinó amb la cara tapada. Si en algun moment hi hagut algun cas, com per exemples en temes d’empadronament, les dones s’han tret el burca per identificar-les i no hi ha hagut cap problema. En tot cas, a Reus hi ha dones que vesteixen burca. No és una qüestió de sancionar i de prohibir, sinó que és una qüestió més simbòlica. No volem que hi hagi dones amb burca a Reus. Crec que hem de donar el missatge que les dones no poden estar sotmeses per la seva condició de gènere o religiosa. En aquest país, la igualtat entre homes i dones ha costat molt d’aconseguir i no ha de venir ningú a sotmetre les dones. 

Tant pel tema dels incívics com del burca, s’han plantejat fer accions educatives?

Pel que fa a les actituds incíviques, sí. De fet, la regidoria de Convivència i Immigració treballa amb les entitats veïnals per fer educació escolar i campanyes específiques en diverses zones de la ciutat. En breu, recordarem, de manera molt gràfica, què es pot fer i què no en determinades places de la ciutat. Aquestes campanyes de prevenció i sensibilització es fan a través de la medicació i resolució de conflictes de la Guàrdia Urbana i dels tècnics municipals. Pel que fa al burca, no ens plantegem fer aquest tipus d’accions. Hi ha barreres socials, religioses i ideològiques que no et permeten penetrar en aquestes famílies. Però si donem un missatge que aquesta és una ciutat on les dones no han de portar burca, ja dius quin tipus de convivència i llibertat religiosa vols. Hi ha uns límits que s’han de complir.

Reus és una ciutat amb presència d’elements salafistes. Quina és la seva percepció sobre aquesta qüestió?

La percepció que tinc és que s’està fent molt bona feina policial i de seguiment. Nosaltres hem fet una bona feina mantenint només dues mesquites legals obertes a la ciutat. El col·lectiu islàmic ha d’entendre els nostres costums i que la immigració ha de ser legal, ordenada i integrada a casa nostra. Hem d’intentar que hi hagi la millor convivència possible. Si hi ha o no salafisme o radicalitat, això respon a la investigació dels cossos policials i d’altres instàncies, però amb la informació que tenim podem estar tranquils. Hem de vetllar per una bona convivència i integració i això vol dir que les dones no portin burca i no hi hagi guetos, i que els immigrants formin part de la societat amb les mateixes oportunitats. 

Com valora el comunicat crític emès per Barraques sobre el pla de seguretat del recinte?

Nosaltres érem responsables de la seguretat exterior de Barraques, de l’interior se n’encarregava Cultura i Via Pública, de qui depèn l’àrea d’emergències i protecció civil. Sé que a la part interior hi va haver un pla de protecció per a deu mil persones i que tot va anar correctament. Hi ha hagut una mobilització diària de vuit, nou i deu mil persones, i no s’han detectat incidents importants. S’ha fet una bona feina de protecció. Continuarem treballant amb la mateixa predisposició que enguany.

No creu que aquest tipus de plans s’haurien d’implantar en tots els esdeveniments massius?

Però és que es va complir la normativa. Els plans d’autoprotecció estan subjectes a si et dono o no la llicència d’activitat d’aquell espai. Entenc que tant Cultura com Via Pública i Medi Ambient van fer bé la seva feina. Barraques ha estat un èxit en seguretat ciutadana. Plantejar un problema a posteriori, a través dels mitjans, i no en una taula de valoració interna, no és el lloc més adequat si volem millorar l’any que ve. El que haurien d’haver fet és convocar una reunió tècnica amb els que han preparat els plans d’autoprotecció. Buscar una notícia quan no hi ha una notícia… Allò que han de fer, a qui pertoqui, no a mi, és buscar millores per l’any que ve i celebrar que tot hagi estat un èxit.

A principis d’any, l’alcalde va anunciar que hi hauria una reorganització de la Guàrdia Urbana perquè hi haguessin més agents al carrer. Com ha quedat aquesta mesura?

Calen més patrulles a peu per tenir una major proximitat amb la ciutadania i optimitzar recursos. És molt més efectiu tenir un cotxe patrulla aparcat en una zona de la ciutat i els agents caminant pels carrers. Evidentment, els canvis amb cent-setanta persones a la plantilla, no es fa d’un dia a un altre, però estic molt satisfeta de la resposta dels agents, que han entès les noves necessitats de proximitat. També destaco el patrullatge conjunt amb els Mossos, que multiplica l”efecte uniforme’ en els carrers de Reus. Però no oblidem que a banda dels canvis de proximitat, hi ha tota una part d’investigació, de paisà i de prevenció que s’està duent a terme.

Hi ha recursos econòmics per poder augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana?

Aquest any no ho contemplen i de cara a l’any que ve serà molt complicat. M’agradaria poder tenir 15 o 20 efectius més, perquè seria molt positiu per la ciutat, però en aquests moments les restriccions pressupostàries ens obliguen a ser realistes. En tot cas, hem d’optimitzar els recursos que tenim. La Guàrdia Urbana està fent molt bona feina, malgrat que hi puguin haver episodis puntuals.

Dolors Compte: “la Asociación Comunidad Rumana de Reus facilitará el trabajo y la integración de esta comunidad en nuestra ciudad”

Este fin de semana se ha presentado en Reus la delegación local de la Asociación Comunidad Rumana de Catalunya, acto en el cual ha participado la concejala de Convivencia e Immigración de Reus, Dolors Compte. El acto ha servido para dara a conocer a la ciudad algunas tradiciones, vestidos y productos típicos de Rumania a la vez que ha supuesto el inicio de una serie de actividades que se realizarán a partir de ahora a través de la asociación que tiene su sede en el Centre Cívic de Ponent.

La Presidenta de la Asociación Comunidad Rumanesa de Catalunya en Reus, Ángela Hurgoi y la Concejal de Convivencia e Inmigración, Dolors Compte

La Presidenta de la Asociación Comunidad Rumana de Catalunya en Reus, Ángela Hurgoi y la Concejala de Convivencia e Inmigración, Dolors Compte

Dolors Compte valora muy positivamente la creación de esta asociación en la ciudad ya que “facilitará el trabajo conjunto de fomentar la integración y la convivencia en el municipio de la comunidad rumana, la segunda nacionalidad extrangera más importante en la ciudad”

Un momento del acto

Un momento del acto