Dolors Compte: “Malgrat la retallada de la Generalitat, des de l’ajuntament de Reus seguim apostant pels Plans Comunitaris”

Dolors Compte, regidora de Convivència i Immigració de Reus: “malgrat la retallada de la Generalitat en els Plans Comunitaris de Reus,  des de l’Ajuntament hem optimitzat al màxim els recursos tècnics i humans per tal d’oferir els mateixos serveis, programes i activitats de desenvolupament comunitari i per que la manca de recursos no es traduís en una manca de serveis i d’actuacions als dos barris on desenvolupem els Plans Comunitaris, Sant Josep Obrer i Gaudí”.

Notícia publicada al Diari Més Reus de 10 de febrer de 2014

Notícia publicada al Diari Més Reus de 10 de febrer de 2014

Campanya solidària de recollida de joguines i material escolar de Noves Generacions de Reus

 Una representació de la Junta Local de Noves Generacions de Reus, encapçalada pel president local, Carlos Carmona, han fet entrega de material escolar i educatiu i de jocs a la Fundació reusenca Mossèn Frederic Bara Cortiella. Noves Generacions de Reus va iniciar aquesta col·lecta solidària fa unes setmanes i valoren molt positivament la resposta obtinguda per part de tothom qui hi ha col·laborat.

 La fundació religiosa reusenca Mossèn Frederic Bara i Cortiella compleix amb una funció social molt important com a centra d’acció educativa treballant de forma diària i activa per la defensa i el desenvolupament dels drets dels nens d’entre 3 i 13 anys de la ciutat de Reus. Realitzen tasques de menjador infantil, reforç escolar i jocs educatius, així com també realitzen activitats dirigides a l’alfabetització d’adults o a la formació i inserció laboral per a les dones.

Membres de la Junta Local de Noves Generacions Reus fent entrega del material recollit a la Fundació Mossen Frederic Bara i Cortiella

Membres de la Junta Local de Noves Generacions Reus fent entrega del material recollit a la Fundació Mossen Frederic Bara i Cortiella

 Des de Noves Generacions Reus, el seu President local, Carlos Carmona ha explicat que: “és molt important que els joves participem de forma solidària i activa amb entitats com la Fundació Mossèn Frederic Bara i Cortiella, pel fet que compleixen una funció social de vital importància per a les persones més desfavorides de Reus. Des de Noves Generacions Reus hem volgut posar el nostre granet de sorra a aquesta tasca amb aquesta recollida solidària i agraïm a tothom qui hi ha participat”

La campanya de foment del civisme “Reus Conviu” continua amb noves accions a la ciutat

La regidoria de Convivència i Immigració ha iniciat una nova fase de la campanya de promoció del civisme, «Reus Conviu», amb l’objectiu d’involucrar-hi el sector de la restauració. Aquesta setmana s’han distribuït 3.000 posagots a cafeteries, bars i restaurants de la ciutat, amb consells que promouen la convivència i el bon veïnatge a la ciutat per tal de conscienciar la ciutadania.

Per tal que aquesta actuació de sensibilització arribi al màxim nombre de persones possible, el disseny és molt gràfic, amb dibuixos en format de còmic. El protagonista dels posagots és un ninot que molesta als altres amb les seves accions. D’aquesta manera, es poden entendre les actituds incíviques i els consells per evitar-les sense necessitat de llegir.

Segons la regidora de Convivència i Immigració, Dolors Compte “aquesta actuació té com a objectiu el foment del civisme. És a dir, recordar, en un espai com és un local de restauració, en què la gent acostuma a estar relaxada i pot estar més receptiva, que cal que hi hagi un respecte mutu entre tots, i per tant una bona convivència”.

La regidora de Convivència i Immigració va donar el tret de sortida a aquesta actuació, el dissabte, 23 de novembre, al local de restauració “Lo més bo de los Barjas”, ubicat al Mas Abelló.

La regidora de Convivència i Immigració de Reus, Dolors Compte, durant la presentació de la campanya

La regidora de Convivència i Immigració de Reus, Dolors Compte, durant la presentació de la campanya

Els vuits consells dels posagots

  • «Eviteu embrutar l’espai públic» 
  • «Eviteu els sorolls i molèsties innecessàries al veïnat» 
  • «Recolliu els excrements de les mascotes i eviteu alimentar els animals del carrer» 
  • «Utilitzeu el mobiliari urbà només per als usos apropiats» 
  • «Dipositeu els residus en les papereres o contenidors adequats» 
  • «Respecteu els parcs i els jardins» 
  • «Eviteu espolsar o estendre roba als espais públics o comunitaris» 
  • «Eviteu obstaculitzar l’espai públic»

La campanya «Reus conviu»
És una campanya, de caràcter preventiu, per promoure la convivència i la cohesió social a Reus, que fins ara ha comptat amb la col·laboració del Ministerio de Empleo y Seguridad Social a través d’una subvenció del Fons Europeu per a la Integració.

A la ciutat conviuen persones amb costums molt diversos, tant pel seu origen com per la seva cultura, formació, edat, etc, que comparteixin cada dia l’espai públic. Per això, la campanya vol ser una eina efectiva per fer front a les situacions i circumstàncies que poden afectar o alterar la convivència. L’objectiu és facilitar una resposta equilibrada, basada en la necessitat que tothom assumeixi determinats deures de convivència i de manteniment de l’espai públic en condicions adequades.

Es tracta d’una campanya de sensibilització i pedagogia que se suma a l’atenció específica i personalitzada i a la potestat sancionadora de l’Ajuntament per fer front a les actituds incíviques.

Dolors Compte: “la població estrangera que viu i treballa a Reus ha de tenir els mateixos drets però també les mateixes obligacions que les persones d’aquí”

La Comissió especial per al tractament de polítiques d’immigració s’ha reunit aquesta setmana per tal d’analitzar les dades sobre la situació actual de la immigració a la ciutat en relació al padró, la situació laboral i l’escolarització, així com del Servei d’Atenció a l’Immigrant.

Reus compta amb una població de 106.859 persones, segons dades del padró de principis de juliol. La població estrangera de Reus suposa un 18% del total, amb 19.250 persones.

Respecte les dades que es van tractar en la darrera comissió, celebrada fa un any, la població estrangera ha disminuït de manera important. En el seu conjunt, la població de Reus ha disminuït en 1.225 persones. Aquest descens és conseqüència de la disminució de la població estrangera en 1.582 persones —que suposa una reducció del 7,6%—, mentre que la població de nacionalitat espanyola ha augmentat en 357 persones.

Des de 2009, la població estrangera a Reus ha disminuït un 13%.

Dolors Compte, regidora de Convivència i Immigració, afirma que: “Des de la regidoria de Convivència i Immigració continuem treballant perque la població extrangera que viu i treballa a Reus tingui els mateixos drets però també les mateixes obligacions que les persones autòctones. Les tasques de mediació i d’integració que realitzem des de l’Ajuntament van en la línia que les persones de fora que viuen a la ciutat, s’integrin a les dinàmiques i costums d’aquí i tots plegats poguem conviure cívicament i amb bona entesa”.

Dolors Compte, regidora de convivència i immigració de Reus

Dolors Compte, regidora de convivència i immigració de Reus

Atur
Pel que fa a l’atur registrat al mes d’agost, a la ciutat hi ha 9.857 persones en situació d’atur, de les quals 2.436 (el 24,7%) són estrangers. Per àmbits geogràfics, els col·lectius amb més atur són d’orígen espanyol, seguits dels del Magreb, de la resta d’Europa, d’Amèrica Llatina, de la resta d’Àfrica i d’Àsia.

Escolarització
En relació a l’escolarització, la població estrangera representa el 22% de tot l’alumnat de primària de la ciutat i el 21% de la població de secundària. Pel que fa a primària, els alumnes estrangers suposen el 29% del total d’alumnes dels centres públics i l’10% dels de la concertada. Mentre que, pel que fa a secundària, els alumnes estrangers suposen el 28% del total d’alumnes dels centres públics i el 9% de la concertada.

Els nous requisits fixats en les bases de la convocatòria i la nova realitat econòmica han fet variar la distribució de les beques de menjador escolar en els darrers cursos. Així, la població d’origen espanyol suposava el 80% dels beneficiaris el curs 2010-2011; el 83%, el curs 2011-12; i ara, el 79% el curs 2012-2013.

Informes adequació familiar
Pel que fa als informes d’adequació d’habitatge, aquest 2013 s’han realitzat 90 informes per reagrupament familiar (que afecten a 134 persones), quan l’any 2012 se’n van realitzar 103 (que van afectar a 152 persones). Les dades de 2012 són una extrapolació a 12 mesos tenint en compte les dades dels primer 6 mesos de l’any.

Servei d’Atenció a l’Immigrant 
El SAI és un servei municipal, que existeix des de l’any 2002, i que ofereix suport en temes d’assessorament i orientació en matèria de legislació d’estrangeria. Aquest servei el presta l’Ajuntament amb la col·laboració de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Reus des de l’any 2009.

L’any 2012 s’han atès 2.912 consultes, el que representa una mitjana d’unes 242 consultes mensuals.

Els principals motius de les demandes del servei, per aquest ordre són: autoritzacions de residència 1.896 consultes, arrelament social 512 consultes, nacionalitzacions 232, reagrupament familiar 190, consultes laborals 69, i retorn voluntari 13.

Alicia Alegret: ” Les Comissaries Externes de Proximitat aproparan els cossos policials de Reus a la ciutadania”

La Guàrdia Urbana de Reus posa en marxa aquest dilluns 14 d’octubre les Comissaries Externes de Proximitat (CEP), cinc nous punts de recollida de denúncies i d’informació per facilitar el contacte de les institucions policials amb la ciutadania. Seran en cinc centres cívics de la ciutat, i comptaran amb la presència d’un agent de la Guàrdia Urbana i un dels Mossos d’Esquadra.

Alícia Alegret, regidora de Seguretat, afrma que: «l’objectiu de les CEP és continuar aproximant la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra a la ciutadania i a la vida diària dels barris. Les CEP han de ser punts de referència on la gent, quan se li plantegi un problema o dubte, pugui recórrer a l’assessorament d’un professional de la policia de manera més accessible i ràpida que en una comissaria convencional».

Les tasques policials que es podran realitzar a les CEP són les següents:

  • Recollir denúncies penals per fets de menys rellevància social, com ara furts, faltes de danys, faltes que no requereixin d’una investigació, etc.
  • Recollir denúncies veïnals sobre actituds que puguin generar problemes de convivència o infringeixin les ordenances municipals.
  • Recollir informació de fets que s’estiguin produint al barri, com ara ocupació de pisos, tràfic i consum de drogues, etc.
  • Realitzar xerrades amb les persones del barri amb col·lectius i de temàtica diversa: gent gran, nouvinguts, joves etc…; autoprotecció; legislació, trànsit, etc.

Les CEP s’obren de manera itinerant en cinc centres cívics de la ciutat, per aprofitar la incidència d’aquests equipaments en la vida dels barris. Funcionaran de 17:30 a 21:30h, coincidint amb l’horari de més activitat dels centres cívics. Els cinc emplaçaments són els següents:

  • Dilluns: Centre Cívic Mas Abelló, al carrer Mas Carpa, que dóna cobertura als barris Sant Josep Obrer i Mas Abelló.
  • Dimarts: Centre Cívic Migjorn, al carrer Riera l’Escorial, que dóna cobertura a la zona sud de la ciutat, els barris Fortuny, Montserrat, l’avinguda de Salou, el parc dels Lledoners etc.
  • Dimecres: Centre Cívic Ponent, a l’avinguda dels Països Catalans, que dóna cobertura a la zona del passeig de Misericòrida, l’avinguda dels Països Catalans, el barri Immaculada etc.
  • Dijous: Centre Cívic del Carme, a la plaça de la Patacada, que dóna servei a la zona centre de la ciutat.
  • Divendres: Centre Cívic Mestral, a l’avinguda de Barcelona, que cobreix el barri Gaudí i zona nord de Reus.

Dolors Compte: “Les noves senyals busquen dissuadir la ciutadania d’actituds incíviques”

Deixar clares les accions prohibides i les sancions per actes incívics. Aquest és l’objectiu del nou pla d’informació i sensibilització per combatre l’incivisme als espais públics que han posat en marxa les regidories de Seguretat i de Convivència i Immigració sota la premissa de «tolerància zero amb l’incivisme».

En una primera fase del pla, que s’executa en col·laboració amb la Guàrdia Urbana, s’instal·laran fins a 14 senyals en places de la ciutat que, a banda d’indicar de forma gràfica les accions incíviques prohibides, inclouen de manera explícita l’import màxim que pot comportar la sanció corresponent, que és de 750 euros.

L’import de 750 euros és el màxim possible permès per la llei per a les infraccions son lleus. Tres infraccions lleus i fermes en el període d’un any es poden convertir en greus, i l’import de la sanció oscil·laria llavors entre els 750 i els 1.500 euros.

El nou pla contra l’incivisme s’emmarca en el nou model de proximitat de la Guàrdia Urbana i la campanya «Conviu amb Reus», de la regidoria de Convivència i Immigració, que acosten les polítiques municipals de seguretat i convivència a les demandes reals de la ciutadania. La nova senyalèctica als espais públics, en aquest sentit, dóna resposta a les principals queixes veïnals en relació a sorolls, als propietaris de gossos que no recullen els excrements dels animals o a jugar a pilota en zones prohibides, entre altres. Les primeres 14 senyals es col·locaran a les places i punts de la ciutat on s’han detectat més incidències per actes incívics.

La nova senyalèctica és un complement a les campanyes específiques de proximitat que ja es fan periòdicament a cada zona de la ciutat i, en especial, del nou model de policia de proximitat, basat en l’augment del patrullatge dels agents a peu i l’estreta col·laboració entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra.

Senyals

«Conviu amb Reus»
La regidoria de Convivència i Immigració porta a terme des de l’octubre de 2012 la campanya «Conviu amb Reus» per promoure la convivència i la cohesió social a Reus, i que ha comptat amb la col·laboració del Ministerio de Empleo y Seguridad Social a través d’una subvenció del Fons Europeu per a la Integració. La campanya té un caràcter preventiu.

El material editat, un quadríptic i un cartell, recull consells per promoure el bon veïnatge i preservar els béns immobles i el mobiliari urbà. Consells com: «Eviteu els sorolls i molèsties innecessàries al veïnat» o «Recolliu els excrements de les mascotes i no alimenteu els animals del carrer».

Per tal que la campanya de sensibilització arribi al màxim nombre de persones, el quadríptic s’ha editat en català i en castellà i s’ha utilitzat un disseny molt gràfica, amb dibuixos en format de còmic. El protagonista del fulletó és un ninot que molesta als altres amb les seves accions. D’aquesta manera, es poden entendre les actituds incíviques i els consells per evitar-les sense necessitat de llegir.

Tona Duch, regidora de Formació per la Integració de Reus: “Hem assolit l’objectiu d’augmentar la qualitat i l’oferta de la formació a la ciutat”

La regidora de Formació per la Integració de Reus, Montserrat Duch, ha presentat aquest dijous l’oferta formativa del Centre de Formació d’Adults Escola Marta Mata per al curs 2013-2014, caracteritzada per l’augment del nombre de places i el manteniment del preu dels cursos.

Com a novetat, cal destacar el fet que per al proper curs 2013-2014 s’oferiran un total de 346 places, una oferta superior a la del curs anterior. Un dels cursos que s’ofereixen i que més ha augmentat el nombre de places ha estat el de GES (Graduat en Educació Secundària), que comptarà amb 20 places més. Aquest augment de places ha estat motivat per la demanda creixent dels darrers anys. 

També cal destacar que per primer cop els alumnes tenen la possibilitat de matricular-se d’assignatures sòltes del curs d’accés a la universitat per a majors de 25 anys. L’oferta formativa del CFA Escola Marta Mata pel curs 2013-2014 és la següent:

  • Iniciació a la informàtica, 1 grup de15 places.
  • Cicle Instrumental nivell I, II i III,1 grup de 35 places per la tarda. 10 places més que l’any passat.
  • Graduat en Educació Secundària (GES), 6 grups que suposen un total de180 places en oferta de matí, tarda i vespre. 20 places més que l’any passat.
  • Curs d’accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà,1 grup de 27 places per la tarda.
  • Curs d’accés a cicles formatius de Grau Superior, 2 grups que suposen un total de 54 places, matí i vespre.
    Curs d’accés a la universitat per a majors de 25 anys, 1 grup de 35 places al vespre.

Pagament dels cursos

Pel curs 2013-2014 s’han mantingut els preus i els abonaments (atur, família nombrosa o monoparental) i existeix ha la possibilitat de pagament fraccionat de la matrícula. Destaca com a novetat la introducció de preus especials per a persones amb certificat de discapacitat.

Tona Duch, regidora de Formació per la Integració de Reus

Tona Duch, regidora de Formació per la Integració de Reus

 Tal i com ha explicat la Regidora de Formació per la Integració, Montserrat Duch: “Totes aquestes noves mesures, com l’augment de places i facilitats en el seguiment i el pagament dels cursos, pretenen consolidar l’oferta formativa d’adults, un aspecte clau per fer front a la crisi econòmica. Valorem molt positivament  la tasca que fa el personal, docent i no docent, i l’alumnat del CFA Escola Marta Mata, i és destacable que aquest centre ofereixi una atenció personalitzada a l’alumnat a través de tutories durant tot el curs. D’aquesta manera, es facilita que les persones adultes puguin millorar la seva formació”

Preinscripció al juny

Les dates per a la preincripció són del 20 al 28 de juny al mateix centre, ubicat al Mas Carandell al barri Gaudí. La preinscripció és oficial i es fa a través de l’aplicatiu informàtic del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que numera i barema totes les sol·licituds presentades. 

Valoració positiva del curs 2012-2013

Un any més, aquest curs 2012-2013, al voltant del 80% dels alumnes del CFA Escola Marta Mata ha aprovat les proves d’accés a cicles formatius i a la universitat. Un requisit imprescindible per poder continuar la seva formació acadèmica.

Concretament, el percentatge d’aprovats ha estat d’un 82% en les proves d’accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà; d’un 74% en les proves d’accés a Cicles Formatius de Grau Superior; i d’un 70% en les proves d’accés a la universitat.