Reus Rehabilita per al centre i barris de la ciutat

20150521_112158

Aquest matí, al Barri Fortuny, el candidat del Partit Popular de Reus, Sebastià Domènech ha presentat les propostes d’Urbanisme i Barris per a ciutat de Reus.

L’Urbanisme de Reus del segle XXI ha de comptar amb tota la societat en el seu conjunt. Proposem un creixement controlat d’una ciutat que sigui accessible, ben comunicada i fàcilment habitable en cada un dels barris, urbanitzacions i altres zones que conformen el conjunt urbà de la ciutat.

A cada zona de la nostra ciutat li hem de donar una solució específica i detallada per adequar els seus equipaments i necessitats a tot allò que els seus veïns requereixin progressivament.

En una ciutat de les dimensions de Reus, és vital el tenir una ordenació urbanística concreta i clara per a un bon desenvolupament tant social com econòmic de la ciutat. Per això, i a més de seguir treballant en el nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal, volem apostar per un Planejament de Ciutat progressiu.

URBANISME DE PROXIMITAT

  • Reus, no només és el centre. Apostem pel mecanisme de l’urbanisme de proximitat amb la finalitat d’apropar totes les millores urbanes a tots els barris de Reus per articular una relació física més fluida i fer així dels barris també el centre de Reus.
  • Escometre projectes urbanístics concrets com la recuperació o implantació de noves zones verdes, aparcaments i d’equipaments així com altres necessitats que vagi precisant la ciutat.
  • Per al Partit Popular de Reus, els barris seran una prioritat.
  • L’Urbanisme de proximitat que proposem es caracteritza per ser més amable i social. Aquell que fa que els barris recuperin la seva identitat i idiosincràsia pròpies amb petites actuacions d’alta eficàcia que alhora facilita la convivència i dóna un impuls socioeconòmic donant lloc a espais d’interès econòmic i de convivència.

PROJECTE REUS REHABILITA

Reus es caracteritza per un eix comercial central que el Partit Popular de Reus vol fer compatible amb altres usos que han estat tradicionals com ha estat el propi habitatge.

  • A través del projecte Reus Rehabilita promocionarem mitjançant ajudes i incentius fiscals la recuperació com a zona residencial de gran part del nostre nucli històric i central, arranjant façanes i edificis.
  • Apostarem pel retorn de la vida residencial aportant dinamisme i ajudant així a la millora i manteniment del comerç tradicional.
  • Reus Rehabilita es farà a través de la col·laboració público-privada.
  • Especial atenció als edificis i habitatges que es troben en els nostres barris i que precisin d’un manteniment i/o rehabilitació per a la seva millora tant estètica com de seguretat per a les persones.

INFRAESTRUCTURES

OPTIMITZACIÓ DE LES ACTUALS INFRAESTRUCTURES I MOBILITAT

Reus i el Camp de Tarragona disposen de bones xarxes de comunicació que no estan prou optimitzades, és a dir, el problema no és fer més infraestructures, la solució és millorar les freqüències i la qualitat dels serveis.

  • El baixador del ferrocarril de Bellisens i una major freqüència directa de connexions amb Barcelona, ​​hauria de ser una de les prioritats més immediates pel que fa a mobilitat i transport públic. Si aconseguim més freqüències i la reducció del temps de viatge entre Reus-Tarragona-Barcelona podrem neutralitzar la pèrdua progressiva de població de Reus.
  • Apostarem també pel transport per carretera, més econòmic i flexible. Per una connexió entre Reus i Tarragona i els pobles mes propers (Riudoms, Cambrils, etc). Noves freqüències, millors vehicles i més qualitat en el servei permetrà potenciar el comerç i els serveis de la nostra ciutat de cara al nostre entorn més proper.
  • Facilitar també l’apropament dels serveis comarcals que Reus ofereix tals com l’Hospital.
  • L’actual xarxa de rodalies del Camp de Tarragona en la qual incloem Reus, hem de fer que funcioni d’una manera més òptima. La raó del seu fracàs és que està pensada per a un model de xarxa de transport que de moment no tenim consolidada al Camp de Tarragona.
  • En quant a l’Aeroport de Reus, necessita una plataforma de lideratges compartits per poder potenciar un sector d’activitat econòmica al seu voltant

 

FLEXIBILITAT NORMATIVA PER CRÈIXER

FLEXIBILITAT NORMATIVA PER AL DINAMISME ECONÒMIC

  • Aprofitarem l’Urbanisme perquè a través de la seva flexibilitat normativa puguem dinamitzar l’economia de la ciutat a través de la racionalització normativa i de les ordenances municipals amb la finalitat de lliberalitzar l’activitat del comerç en els espais públics de forma ordenada.
  • Modernitzarem l’actual “borsa jove d’habitatge” i potenciarem l’oferta de lloguers/compra d’habitatges de protecció oficial mitjançant la celebració de convenis entre les entitats financeres i l’Ajuntament perquè els bancs hagin d’oferir aquells habitatges que han estat objecte d’embargament i compleixin uns determinats requisits.
  • Facilitarem l’accés als lloguers mitjançant la flexibilització dels requisits d’obtenció del mateix.

 

BARRIS I URBANITZACIONS

Els barris i les urbanitzacions de la nostra ciutat tindran una atenció especial per fer que recuperin la seva centralitat i formin part com un element més del centre de Reus i per això proposem les següents mesures.

  • Regidor de Barri: Cada zona de Reus, barri o urbanització tindrà un regidor assignat de referència amb el qual es podrà posar en contacte qualsevol veí per resoldre problemes o dubtes que poguessin sorgir pel que fa a temàtiques diverses com seguretat, urbanisme, medi ambient, civisme o qualsevol temàtica dependent de l’Ajuntament.
  • Implantació definitiva de la Policia de Barri per a l’efectiva seguretat dels barris de la nostra ciutat sent una policia propera i propera tant als veïns com als comerciants de les zones que els siguin assignades. Als agents se’ls dotarà de tot tipus de mitjans tant humans com tecnològics perquè la tasca sigui el més efectiva possible.

Conferència Sebastià Domènech a Eix2015

 

10985386_568662039942980_799619663355574140_n

Sebastià Domènech, candidat a l’ Alcaldia del Partit Popular de Reus, ha iniciat el seu discurs a la Cambra de Comerç de la ciutat, en el marc de l’ Eix 2015, fent un repàs de les àrees que han estat sota la responsabilitat del Partit Popular durant els tres anys i mig que ha estat al govern.

Ha destacat que a tots els seus regidors se’ls reconeix eficiència i que s’ha dut a terme una bona gestió de les regidories encomanades. S’ha treballat principalment en àrees com la de promoció econòmica caracteritzant-se en la austeritat i en l’ eficàcia revitalitzant el turisme i desenvolupant el comerç de proximitat així com els nostres mercats. Així mateix ha emfatitzat els grans esforços fets per tenir una ciutat més neta i més segura des de les àrees de medi ambient i seguretat ciutadana. També ha ressaltat que els regidors del PP han estat claus per ha realitzar una transició ordenada en models com el d’ INNOVA cap a altres sistemes molt més redimensionats i gestionables.

Domènech ha destacat la seva gestió com a President d’ Aigües de Reus que ha estat molt important i profitosa pels reusencs en quant a la fusió de les tres empreses que fins el moment conformaven el grup Aigües. Així com la creació d’un fons social dotat amb 100.000€.

Sebastià Domènech vol reeditar el llaços de complicitat amb tot el teixit social interessat a revitalitzar el millor de Reus. El candidat a l’Alcaldia del Partit Popular ha ressaltat que la reducció del deute municipal a nivells raonables és la manifestació més generosa que pot tenir una Administració Pública en vers als seus ciutadans. El cap de llista popular proposa per reduir la despesa del consistori, entre altres qüestions, que els regidors no cobrin sous i la reducció en un 50% dels càrrecs de confiança alliberant així 600.000€ destinant-los a plans d’ ocupació.

Proposa també invertir en innovació donant suport a l’emprenedor local , agrupant una macro àrea de promoció Econòmica – Ocupació i Turisme, ja que la millor política social pels populars és la creació de llocs de treball.

Entre les mesures que proposa es troba la d’incentivar a nous emprenedors mitjançant la bonificació de la càrrega fiscal com les taxes d’ escombraries, IBI’s… i subvencionant el lloguer per a usos comercials.

Domènech vol concentrar-se en l’excel·lència de la ciutat de Reus i no augmentar la seva dimensió ja que la ciutat deu més de 300 milions d’euros i cal deure’n almenys la meitat.

En relació amb Urbanisme proposa que aquest es caracteritzi per la seva proximitat, apropant totes les millores urbanes a tots els barris de Reus per igual per articular així una relació física més fluida i fer així dels barris el centre de Reus.

Destaca també un pla de recuperació público-privada anomenat: ‘Reus Rehabilita’ per tal de destinar tots els recursos possibles a la rehabilitació del centre de Reus, així com millorar els accessos a la ciutat i per integrar els barris. Domènech fa esment de la creació del Regidor de Barri per tal de que les problemàtiques dels barris es vehiculin mitjançant aquesta figura.

Implantar definitivament la policia de barri i millora de l’eficàcia de la resposta amb l’ acció coordinada de les operacions de Guàrdia Urbana, Protecció Civil i Bombers.

En relació amb l’ immigració, Domènech ressalta que “hem d’ aconseguir una immigració legal, ordenada i en la mesura del possible integrada. Sota el control de la legalitat en origen com ho és l’ estricte compliment normatiu en el funcionament de locutoris, empadronament i centres de culte”. En relació a aquests últims, Domènech ressalta que no vol una segona mesquita mentre la primera no surti dels llistats de risc jihadista del Ministeri de l’ Interior.

Ha ressaltat també projectes en matèria de família destacant que “és el nucli central de la nostra societat i pel que fa a la gent gran ha de ser la nostra preocupació la creació de noves places residencials i més programes de salut, manteniment i voluntariat actiu per vetllar pel seu benestar”.

En relació a l’àrea d’ esports de la qual Domènech ha estat regidor fins al novembre del 2014 ha destacat que vol ampliar les instal·lacions i vol desenvolupar un Annex a l’ estadi municipal amb interessos privats.

Alicia Alegret reclama a la Generalitat que pagui urgentment el que deu a la ciutat de Reus

Els diputats del Parlament de Catalunya per la Província de Tarragona, Rafael Luna, Jordi Roca i Alicia Alegret han valorat els pressupostos de la Generalitat per a la província per al 2014 assegurant que “el tracte de la Generalitat amb Tarragona és alarmant”. El Diputat Rafa Luna ha recordat que “a diferència dels pressupostos de la Generalitat, amb 66 milions d’euros per Tarragona, el govern espanyol, el que roba i no dóna a Catalunya el que té que donar, ha fet una inversió de 350 milions”.

 Per Luna “la província han vist com es retallava el pressupost gairebé un 50% respecte el 2012, i són alarmants els casos de les Terres de l’Ebre, amb un 75,41% de retallada, i els de la Conca de Barberà i la Terra Alta, amb una retallada superior al 94%”. També “és preocupant que Tarragona i Reus siguin unes de les ciutat més oblidades de tot Catalunya, amb una inversió, per exemple, de 2,4 MEUR a Tarragona, mentre a Girona és de 6,2 MEUR i a Lleida de 10,2 MEUR”.

“El President de la Diputació cada any s’emporta el millor tros dels pressupostos per al seu municipi, Vila-seca, i he de dubtar si algun diputat del territori té algun pes específic per poder canviar les inversions al seu municipi, com l’alcalde de Montblanc”, ha afegit Luna.

 El Diputat ha recordat que “som l’única província de tot Catalunya que no té un Conseller, i això suposa que no hi ha una veu de Tarragona dins del Govern”, preguntant-se “perquè CIU ni ERC han sortit a valorar aquest pressupostos?. CiU governa al toc de pito d’ERC. Diria més aviat que és ERC qui governa, i CiU qui va a remolc”, ha conclòs.

Jordi Roca, Rafa Luna i Alicia Alegret, avui durant la valoració dels pressupostos de la Generalitat 2014 per la Província de Tarragona

Jordi Roca, Rafa Luna i Alicia Alegret, avui durant la valoració dels pressupostos de la Generalitat 2014 per la Província de Tarragona

 REUS

 Pel que fa a la capital del Baix Camp, la Diputada Alícia Alegret ha reclamat la Generalitat “que es pagui el que s’ha anunciat. El que no pot fer és excusar-se en un suposat i fals impagament del Govern central per no complir les obligacions que té amb els ajuntaments”, recordant que “gràcies al Govern de Rajoy l’Ajuntament de Reus pot pagar les factures que té amb els diversos proveïdors”. Alegret també ha explicat que “si bé es cert que a Reus encara s’estan pagant les obres faraòniques del tripartit i que a la ciutat aquests malbaratament de recursos públics és especialment greu, també és cert que Artur Mas porta gairebé quatre anys governant i que els errors del passat no poden condicionar eternament les polítiques del present i del futur”

 Alegret considera que els pressupostos “són manifestament millorables” i ha reclamat el Govern “que ens paguin el deute i que no ens generin més, més enllà de d’inversions concretes”, i ha reclamat “el desdoblament de la carretera de la Misericòrdia, que és una obra prioritària per la mobilitat i accés a la ciutat i que fa anys que estem demanant i no arriba”.

Alicia Alegret, durant la seva intervenció.

Alicia Alegret, durant la seva intervenció.

 Finalment la Diputada ha explicat que “comparant els pressupostos amb altres poblacions com Vila-seca, ens agradaria que haguessin apostat molt més per Reus”, ha insistit en “el greuge que tenim amb inversions que es fan a Barcelona” i ha recordat que “si els pressupostos no es compleixen, són paper mullat”. 

Sebastià Domènech: “La bona gestió municipal de Reus permetrà abaixar les tarifes de l’aigua a la ciutat el 2014″

El govern de Reus ha anunciat l’aplicació d’un pla d’ajust a la societat municipal Aigües de Reus que permetrà rebaixar les tarifes del servei el 2014, alhora que mantindrà la titularitat municipal de la societat, garantirà la qualitat en la prestació del servei, mantindrà la plantilla de treballadors i contribuirà de manera decisiva al sanejament econòmic i financer del sector públic municipal.

La decisió, que el govern ha comunicat als portaveus dels grups municipals, al consell d’administració i al comitè d’empresa d’Aigües de Reus es resumeix en les línies generals següents:

  • Aigües de Reus continuarà sent una empresa 100% municipal tant a nivell de titularitat com a nivell de gestió i operativa.
  • Aigües de Reus és una peça fonamental en la nova estructura d’empreses municipals i contribuirà de manera decisiva al sanejament econòmic i financer del sector públic de l’Ajuntament i del seu rati d’enteutament.
  • S’aplicarà un pla d’ajust contundent i server, amb una forta racionalització de la despesa, amb garantia de manteniment de la qualitat, les tarifes i la plantilla de treballadors.
  • El pla d’ajust preveu multiplicar per 3,5 els resultats econòmics de la societat en 2 anys.
  • La millora de resultats de la societat es traduirà en una reducció de les tarifes.
  • Es garanteix la qualitat de servei, aprofiant el bon estat de conservació de les infraestrcturs i realitzant aquelles actuacions que siguin necessàries.
  • No hi haurà afectació en la plantilla de treballadors. No es cobriran les jubilacions i i s’internalitzana serveis.

Així mateix, la decisió s’emmarca en el full de ruta econòmic i financer del Govern de Reus, d’acord:

  • Als objectius presentats al ple extraordinari del 27 de maig: reducció de l’endeutament i control de l’execució pressupostària.
  • A la millora de la situació financera de l’Ajuntament, fruit de l’acord amb Metrovacesa i el pla de pagament a proveïdors

Millora dels resultats econòmics
Com correspon al sector públic, i com el govern de Reus està fent en tots els àmbits municipals, s’aplicarà un pla d’ajust sever i contundent per assolir els objectius econòmics i financers fixats.

Aquest pla fa preveure que es poden millorar els resultats finals d’Aigües de Reus en 1,5 milions d’euros anuals de promig respecte del resultat pressupostat de l’exercici 2013, que es de 0,542 milions d’euros.

El pla preveu que el primer exercici d’aplicació (2014) ja s’obtindria un resultat d’aproximadament 1,750 milions d’euros; i al 2015 seria aproximadament de 2 milions d’euros; la qual cosa significa multiplicar per més de 3,5 els resultats pressupostats de 2013.

  • 2012: Resultat de 0,560 milions, i uns ingressos de 13,5 milions.
  • 2013: Resultat de 0,542 milions, i uns ingressos de 13,2 milions.
  • 2014: Resultat de 1,750 milions (increment d’1,25 milions respecte 2013)
  • 2015: Resultat de 2milions (increment de 1,5 milions respecte 2013)
Moment de la roda de premsa en que s'ha anunciat la reducció tarifària a Aigües de Reus

Moment de la roda de premsa en que s’ha anunciat la reducció tarifària a Aigües de Reus

Reducció de l’endeutament
Tal i com ha explicat el President d’Aigües de Reus, Sebastià Domènech: “Aigües de Reus continuarà formant part de l’estructura d’empreses municipals. Igual que la resta de societats municipals, Aigües de Reus ha de contribuir a millorar la situació econòmica i financera del sector públic de l’Ajuntament. Aigües de Reus és una peça fonamental, tant pel seu pes específic dins el grup com pel seu potencial econòmic i financer. La bona gestió municipal ens permet ara abaixar les tarifes d’aigua als ciutadans de Reus a la vegada que apliquem un pla d’ajust a aquesta empresa municipal”

La permanència d’Aigües de Reus amb el gran pes específic dels seus ingressos de mercat molt superiors als seus costos de producció és totalment imprescindible assolir una millora molt important de la ràtio de deute consolidat, i que podria arribar a estar per sota del 75% al tancament de l’exercici 2014.

La nova classificació del deute de les empreses municipals introduïda per la Intervención General del Estado (IGAE) ha obligat el Govern de Reus ha accelerar la reestructuració del sector públic de l’Ajuntament per rebaixar la ràtio d’endeutament.

Pla d’ajust
La consecució del Pla d’Ajust es fonamenta amb un important pla de reducció i racionalització de les despeses que serà el que permetrà la millora de resultats.

Per poder assolir aquests objectius, el Pla d’Ajust recull mesures d’estalvi que, de manera resumida, són les següents:

  • Plasmació de les sinergies obtingudes com a fruit de la fusió de les anteriors tres societats ara agrupades a Aigües de Reus.
  • Ajustos de les despeses i inversions en infraestructura a les prioritats i actuacions convenients, posposant aquelles no tan necessàries, segons els criteris d’envelliment i el Pla d’Inversions Pluriannual que s’elaborarà.
  • Reducció progressiva dels contractes externs i aprofitar al màxim els recursos propis de la societat. Aquesta mesura comportarà un increment estimat de la productivitat i de l’eficiència interna del 20%. Alguns exemples: Lectura comptadors, gestió instal·lació comptadors, manteniment instal·lacions electriques i de control i telecontrol, altres serveis com correu, missatgeria, o consergeria…
  • Revisió dels criteris d’imputació de costos interns com per exemple els “drivers” INNOVA, despeses financeres internes.
  • Replanificació de serveis professionals i actuacions en àmbit tecnològic i de sistemes informació.
  • Reducció de les despeses diverses i auxiliars que no aportin directament valor a la qualitat del servei. Per exempe, materials auxiliars, vehicles, consums, retribucions del personal directiu, etc.
  •  Revisió de criteris comptables, segons la normativa (provisions, etc.).

Reunió de Treball del Subdelegat del Govern a Tarragona i la Primera Tinent d’Alcalde de Reus

El Subdelegat del Govern a Tarragona i la Primera Tinent d’Alcalde de Reus analitzen les infraestructures estatals que afecten a la capital de Baix Camp

  • Alicia Alegret i Jordi Sierra manifesten la seva voluntat de continuar en una línea de treball conjunt i coordinat entre les dues administracions 

La trobada ha servit per tenir un intercanvi d’impressions sobre l’estat actual de les infraestructures a la província de Tarragona a la vegada que s’han analitzat i valorat les previsions de futur en relació a les mateixes. En aquest sentit, Alegret ha demanat al Subdelegat: “la necessitat que la ciutat de Reus pugui disposar del major grau de connectivitat possible amb la resta del territori i que jugui un paper de centralitat estratègica en el desenvolupament dels projectes relatius a la xarxa viària i ferroviària que hi ha previstos a la Província pels propers anys”.
 
Després d’aquesta primera trobada, s’ha posat de manifest la voluntat de continuar en una línia de treball conjunt i coordinat entre ambdues institucions per tal de donar l’impuls necessari a les infraestructures estratègiques per al creixement econòmic de la capital del Baix Camp.

Jordi Sierra i Alicia Alegret tractant sobre les infraestructures, en aquest cas la remodelació de la T-11.

Jordi Sierra i Alicia Alegret tractant sobre les infraestructures, en aquest cas la remodelació de la T-11.

 

Alicia Alegret: ” L’aeroport de Reus és una de les peces claus pel desenvolupament econòmic de la Província de Tarragona”

La Primera Tinent d’Alcalde de Reus i Diputada Autonòmica, Alicia Alegret ha participat aquest dimarts en l’acte de presentació  del llibre editat per ZFA Arquitectural Foundation “Un repte estratègic del Camp de Tarragona. El Sector d’Activitat Econòmica de l’aeroport de Reus”.

L’acte, que s’ha celebrat a la Sala d’Actes de la Cambra de Comerç de Reus ha comptat amb la presència del Subdelegat del Govern a Tarragona, Jordi Sierra, del President de la Cambra de Comerç de Reus, Isaac Sanromà i del President de la Fundació ZFA, Juan Manuel Zaguirre, entre d’altres, a més dels tècnics en matèria urbanística i de planificació estratègica que han participat en la redacció del llibre.

L’obra analitza i descriu les possibilitats d’implantar un Sector d’Activitat Econòmica al voltant de l’aeroport de Reus i detalla de quina manera es pot pensar, planificar, programar i gestionar l’activitat econòmica d’un determinat territori en temps d’incertesa i canvi global.

En el transcurs de la seva intervenció, Alicia Alegret ha destacat que  “la inversió que s’ha executat a l’aeroport de Reus durant els darrers anys i que està servint per dinamitzar la Costa Daurada i el Camp de Tarragona. Més de 85 milions d’euros que han servit perque a dia d’avui, Reus tingui un aeroport renovat, competitiu, amb capacitat per operar amb tres milions de passatgers i per assumir divuit vols cada hora.” 

Portada d' "El Sector d'Activitat Econòmica de l'aeroport de Reus" de ZFA Foundation

Portada d’ “El Sector d’Activitat Econòmica de l’aeroport de Reus” de ZFA Foundation


“En paral·lel
, -ha afegit Alegret, la contenció en el preu de les taxes que s’ha aplicat en el nostre aeroport, en front la pujada d’altres aeroports principals com el de Barcelona, ens fan també més competitius a l’hora d’atraure nous vols, noves operacions i noves oportunitats. Aquests factors cal que també els aprofitem, no només en l’àmbit turístic, sinó també en altres sectors d’activitat econòmica”.

La Primera Tinent d’Alcalde de Reus també ha destacat  “la necesaria adaptació als nous temps, a les noves realitats però sense perdre en cap moment l’objectiu d’aconseguir més sinèrgies positives per als pobles i ciutats de l’entorn de l’aeroport. L’enclau privilegitat en el que es troba l’aeroport,, les connexions i xarxa d’infraestructures que s’hi està desenvolupant al seu voltant i la proximitat amb d’altres pols econòmics com són el Port de Tarragona, el clúster de la química o el cluster tecnològic, en nutrició i salut al Tecnoparc fan que es donin les condicions necessàries per a desenvolupar un projecte d’aquestes característiques que capitalitzi i aprofiti tots aquests elements estructurals i estratègics que a pocs llocs d’Espanya es donen en un espai tant reduït com a casa nostra.

Alegret ha volgut remarcar també la “vocació supralocal i la necesaria implicació de tot el territori, entenent un projecte d’aquestes característiques com un projecte positiu tant pel sector públic, com pel privat, tant per les grans ciutats, com pels petits municipis, tant per a l’empresariat local com per al posicionament estratègic i global de la Província de Tarragona”.

Finalment la diputada popular s’ha referit també a les infraestructures del Camp de Tarragona afirmant que “El SAE podria suposar a més una peça vertebradora de les infraestructures viàries, aeroportuàries i ferroviàries del camp i fins i tot, m’atreveixo a dir, un impuls necessari per a acelerar aquelles infraestructures que històricament s’han reclamat i que arriben de forma més lenta del que caldria”