16 julio, 2013

Alicia Alegret: “El nou model de proximitat policial de Reus es tradueix en més agents a peu de carrer”



Entrevista a la primera tient d’alcalde i regidora de Seguretat de Reus, Alicia Alegret,  del diari digital www.reusdigital.cat.

15 de Juliol de 2013, per Enrique Canovaca

La primera tinent d’alcalde i regidora de Seguretat, Alícia Alegret, defensa la necessitat de prohibir el burca tant en espais municipals com públics per una “qüestió simbòlica”, més que sancionadora, i subratlla amb claredat que no vol dones amb aquest vestimenta a la ciutat. Alegret avança algunes qüestions de la nova ordenança de civisme, basada en una tolerància zero amb els actes incívics i l’enduriment de les sancions, i defensa que Reus “és una ciutat segura”, malgrat els episodis d’inseguretat que s’han registrat darrerament. La regidora popular, a més, respon a les crítiques llançades pels organitzadors de Barraques en relació a l’aforament i el pla d’autoprotecció.

reusdigital.cat Reus Diari Digital entrevista alícia alegret Alícia Alegret, amb el carrer Major de fons

Darrerament, s’han produït nombrosos incidents relacionats amb la seguretat. Considera que Reus, i especialment els barris, és una ciutat segura?

Reus és una ciutat segura i així ens ho diuen les dades. Els fets delictius van disminuir un 3% durant 2012 en relació a l’any anterior. Sí que és veritat que hi ha fets concrets, que són mediàtics i generen alarma social, però afortunadament, per la col·laboració, investigació i mediació de Guàrdia Urbana i Mossos, molts d’aquests fets s’han resolt. Hi ha persones detingudes o imputades. La sensació de seguretat va en augment i és el missatge que s’ha de donar, més enllà de l’impacte mediàtic. És evident que només que hi hagi una estrebada, robatori o intent de furt hem d’extremar les precaucions, però no tenim uns nivells de seguret pitjors que la ciutat de l’entorn. En canvi, Reus sempre està en l’ull de l’huracà. 

Sembla que hi hagi més robatoris amb violència al carrer. Quines són les dades més recents al respecte?

L’any passat hi van haver un 29% menys de robatoris en interior de vehicles, un 5% menys de robatoris amb força a domicilis, un 17,7% menys de robatoris amb violència al carrer i un 17,5% menys de robatoris amb força en establiments. No sé si això ho comentaves pel cas del barri Fortuny i l’alarma social que es va generar. Moltes de les persones que sortien parlant les havien atracat fa un any i mig, i a més, molts dels autors ja estan detinguts. Cada vegada que es detecta, a través de la col·laboració ciutadana o la investigació policial, que hi ha una zona calenta a la ciutat, es fa un dispositiu específic. En seguretat ciutadana, no hem de generar alarmismes, sinó ser prudents i realistes sobre quan hi pot haver un focus de problemes. Alguns tenen la tendència de mediatitzar-ho tot, fent circular els casos per les xarxes socials i desvirtuant el missatge que s’ha de donar. Reus és una ciutat segura.

Precisament, en el barri Fortuny s’ha posat en marxa una iniciativa perquè la gent gran pugui sortir de casa sense por a patir un robatori. Com la valora?

És una proposta que surt d’un col·lectiu concret que no és de tot el barri, no el representa. Hem de ser prudents. Fer tasca policial sense tenir formació és un risc i dir, públicament, que la gent d’un barri concret ha d’anar acompanyada i protegida per altres persones, és generar alarmisme. Estem donant una imatge que a Reus no és pot passejar pel carrer i això és mentida. No sé a qui li interessa generar aquesta sensació d’inseguretat i de por, hauríem de fer un exercici de responsabilitat. Hi ha un contacte directe amb les entitats veïnals, comercials i ciutadanes, a través d’uns canals directes amb Guàrdia Urbana i Mossos que funcionen. Donem una imatge que no s’adequa a la realitat, i més, en un barri que ha millorat moltíssim en convivència i seguretat, malgrat episodis concrets d’ocupació de pisos il·legals o batudes per tràfic de drogues. No crec que aquesta iniciativa sigui positiva ni per la gent que ho fa ni per la imatge de Reus.

Parli’ns de la nova ordenança de civisme. Hi haurà un enduriment de les multes?

Fins ara no existia una ordenança de civisme, sinó una de via pública. Ara adeqüem el que hi havia en aquesta a la realitat actual, sota la premissa de tolerància zero amb l’incivisme. A la nova ordenança hi hauran sancions que fins ara no es preveien, pot ser s’enduriran algunes. L’incivisme costa molt a les arques públiques i hem de donar un missatge que la ciutat és de tots. L’ordenança regularà això i entrarà en accions concretes de zones on hi ha problemes de convivència per sorolls, pintades o miccions a la via pública. Ara mateix ja hi ha sancions per aquests comportaments, però amb l’ordenança quedarà més clar què es pot fer i què no.

Ha parlat de noves sancions. Quines serien?

S’està revistant la normativa existent i si s’ha de penar alguna cosa més ho inclourem. És una ordenança que estan treballant els tècnics, amb una directriu política de tolerància zero. Quan la presentem ja direm si hi ha més o menys sancions. De totes formes, la seva finalitat no és només sancionadora, sinó pedagògica, perquè s’entengui que això no es pot fer.

Quin és el calendari per aprovar l’ordenança?

Ens agradaria iniciar els tràmits per l’inici del nou curs escolar, al setembre o l’octubre. El text haurà de passar per comissió i els grups municipals, s’aprovarà provisionalment i es donarà un termini per fer al·legacions. Si tot va bé, calculem que l’ordenança s’aprovarà definitivament cap a finals d’any.

La prohibició del burca dins d’espais municipals i públics també s’inclourà dins d’aquesta normativa?

Volíem incloure-la fins que el TSCJ i el Suprem van emetre la sentència relativa a Lleida. Ara estem a l’espera que la Generalitat faci el pas de prohibir el burca als espais públics per motius de seguretat. Aquesta setmana el ple del Parlament votarà una moció en aquest sentit. Veurem si amb la regulació autonòmica ja hi ha prou o hem de fer una municipal, tenint en compte que a alguns ajuntaments els hi ha tirat enrere aquesta mesura. Des d’un punt de vista ideològic, pensem que el burca ha d’estar prohibit als espais municipals i públics per una qüestió d’ordre, però també de llibertat de les dones. A casa nostra, les fèmines no anem tapades, per tant, els que vinguin han de saber que aquí no es pot obligar a ningú a anar amb la cara tapada.

Ja hi ha un decret que prohibeix vestir el burca dins espais municipals. Durant aquests dos anys i mig s’ha posat alguna multa?

No s’ha posat cap multa. Però el decret actual no diu exactament anar amb burca, sinó amb la cara tapada. Si en algun moment hi hagut algun cas, com per exemples en temes d’empadronament, les dones s’han tret el burca per identificar-les i no hi ha hagut cap problema. En tot cas, a Reus hi ha dones que vesteixen burca. No és una qüestió de sancionar i de prohibir, sinó que és una qüestió més simbòlica. No volem que hi hagi dones amb burca a Reus. Crec que hem de donar el missatge que les dones no poden estar sotmeses per la seva condició de gènere o religiosa. En aquest país, la igualtat entre homes i dones ha costat molt d’aconseguir i no ha de venir ningú a sotmetre les dones. 

Tant pel tema dels incívics com del burca, s’han plantejat fer accions educatives?

Pel que fa a les actituds incíviques, sí. De fet, la regidoria de Convivència i Immigració treballa amb les entitats veïnals per fer educació escolar i campanyes específiques en diverses zones de la ciutat. En breu, recordarem, de manera molt gràfica, què es pot fer i què no en determinades places de la ciutat. Aquestes campanyes de prevenció i sensibilització es fan a través de la medicació i resolució de conflictes de la Guàrdia Urbana i dels tècnics municipals. Pel que fa al burca, no ens plantegem fer aquest tipus d’accions. Hi ha barreres socials, religioses i ideològiques que no et permeten penetrar en aquestes famílies. Però si donem un missatge que aquesta és una ciutat on les dones no han de portar burca, ja dius quin tipus de convivència i llibertat religiosa vols. Hi ha uns límits que s’han de complir.

Reus és una ciutat amb presència d’elements salafistes. Quina és la seva percepció sobre aquesta qüestió?

La percepció que tinc és que s’està fent molt bona feina policial i de seguiment. Nosaltres hem fet una bona feina mantenint només dues mesquites legals obertes a la ciutat. El col·lectiu islàmic ha d’entendre els nostres costums i que la immigració ha de ser legal, ordenada i integrada a casa nostra. Hem d’intentar que hi hagi la millor convivència possible. Si hi ha o no salafisme o radicalitat, això respon a la investigació dels cossos policials i d’altres instàncies, però amb la informació que tenim podem estar tranquils. Hem de vetllar per una bona convivència i integració i això vol dir que les dones no portin burca i no hi hagi guetos, i que els immigrants formin part de la societat amb les mateixes oportunitats. 

Com valora el comunicat crític emès per Barraques sobre el pla de seguretat del recinte?

Nosaltres érem responsables de la seguretat exterior de Barraques, de l’interior se n’encarregava Cultura i Via Pública, de qui depèn l’àrea d’emergències i protecció civil. Sé que a la part interior hi va haver un pla de protecció per a deu mil persones i que tot va anar correctament. Hi ha hagut una mobilització diària de vuit, nou i deu mil persones, i no s’han detectat incidents importants. S’ha fet una bona feina de protecció. Continuarem treballant amb la mateixa predisposició que enguany.

No creu que aquest tipus de plans s’haurien d’implantar en tots els esdeveniments massius?

Però és que es va complir la normativa. Els plans d’autoprotecció estan subjectes a si et dono o no la llicència d’activitat d’aquell espai. Entenc que tant Cultura com Via Pública i Medi Ambient van fer bé la seva feina. Barraques ha estat un èxit en seguretat ciutadana. Plantejar un problema a posteriori, a través dels mitjans, i no en una taula de valoració interna, no és el lloc més adequat si volem millorar l’any que ve. El que haurien d’haver fet és convocar una reunió tècnica amb els que han preparat els plans d’autoprotecció. Buscar una notícia quan no hi ha una notícia… Allò que han de fer, a qui pertoqui, no a mi, és buscar millores per l’any que ve i celebrar que tot hagi estat un èxit.

A principis d’any, l’alcalde va anunciar que hi hauria una reorganització de la Guàrdia Urbana perquè hi haguessin més agents al carrer. Com ha quedat aquesta mesura?

Calen més patrulles a peu per tenir una major proximitat amb la ciutadania i optimitzar recursos. És molt més efectiu tenir un cotxe patrulla aparcat en una zona de la ciutat i els agents caminant pels carrers. Evidentment, els canvis amb cent-setanta persones a la plantilla, no es fa d’un dia a un altre, però estic molt satisfeta de la resposta dels agents, que han entès les noves necessitats de proximitat. També destaco el patrullatge conjunt amb els Mossos, que multiplica l”efecte uniforme’ en els carrers de Reus. Però no oblidem que a banda dels canvis de proximitat, hi ha tota una part d’investigació, de paisà i de prevenció que s’està duent a terme.

Hi ha recursos econòmics per poder augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana?

Aquest any no ho contemplen i de cara a l’any que ve serà molt complicat. M’agradaria poder tenir 15 o 20 efectius més, perquè seria molt positiu per la ciutat, però en aquests moments les restriccions pressupostàries ens obliguen a ser realistes. En tot cas, hem d’optimitzar els recursos que tenim. La Guàrdia Urbana està fent molt bona feina, malgrat que hi puguin haver episodis puntuals.

Compartir

Facebook Twitter MySpace Technorati
Menéame Delicious NetvibesYahoo!